Homoquaerens
Avui més que mai estem cridats a viure del cultiu de les nostres capacitats creatives innates, enlloc de fer-ho de l'explotació de persones i de la terra considerats com recursos. La com-plexitat del món actual és tan gran i canviant que les elits econòmiques i polítiques ja han mostrat que no la saben gestionar ni governar. Per a la supervivència i felicitat de la hu-manitat, cal doncs que la majoria de la gent cultivi la seva creativitat. No podem esperar que ningú ens ho doni fet.
Presentació de Josep Maria Basart
No és fàcil —i potser no és possible— parlar del món en general. Malgrat algunes formes de globalització que s’han estès ràpidament, el món, ens plagui o no, continua essent divers.Tanmateix, sembla bastant compartida la sensació que vivim en una època molt incerta i inestable. Estem desorientats en el dia a dia i no veiem pas gaire clar amb quina mena de futur podem comptar. La política, l’economia, la filosofia, el dret, han abandonat els esquemes tradicionals i s’han situat en un paratge inhòspit on sovint hi trobem a faltar la coherència i, fins i tot, la racionalitat. No som gaire capaços de posar-nos d’acord sobre què cal abandonar, promoure o preservar. Alhora, ens adonem que està en perill la continuïtat de la vida humana tal com existeix actualment. La natura ens ha donat senyals prou evidents de fins a quin punt hem alterat els equilibris dels ecosistemes.
Podem dir, doncs, que som al bell mig d’una crisi social, ecològica i econòmica, d’abast global. A partir d’ara, què ens pot orientar? En quines autoritats, si és que en queda alguna, podem confiar encara? Quins han de ser els nous objectius a curt i mig termini, i com ens hi podem atansar? Serem capaços d’establir uns paradigmes, uns principis o criteris d’actuació que siguin alhora humanitzadors, efectius i acceptables per a tothom?
Què aprendràs
- Sentir la llibertat creativa de la realitat
- Reconèixer les capacitats creatives, CC
- Conrear les CC com font d’eficàcia i felicitat
- Identificar els aliats i els adversaris de les CC
- Adversari actual: societat d’imposició i explotació
- Com distribuir el poder en tot el teixit social
- Primer la intel·ligència, més que el coneixement
- Equilibrar la intel·ligència funcional, valorativa i alliberadora
- Transitar vers la creativitat com nou mode de vida
- La mutació cultural de l’Homo sapiens a l’Homo quaerens:
gran repte i nova esperança de la humanitat
L’autor
Quant tenia 8 anys, estimulat per una lectura d’una petita biografia d’Edison, mirava d’in-ventar, mentre anava cap a l’escola sota la pluja, alguna cosa per a no mullar-me, fins que em vaig adonar que ja estava inventada:
era el paraigua que duia, senzill i eficaç
No vaig inventar res, però vaig començar a experimentar el gust de veure com a creaci-ons les coses que feia servir, com respostes a preguntes prèvies que volia endevinar. Així vaig entrar en el món màgic de les creacions humanes que em va fascinar i subjugar, mas-sa i tot. Doctorat en física atòmica i molecular, la meva carrera professional s’estabilitzà com a investigador en Intel·ligència Artificial durant trenta anys. Però trobava a faltar un diàleg entre la recerca científica i altres àmbits d’investigació més propers a les humani-tats, per tal d’entrar a fons en les qüestions pròpies de la saviesa i la felicitat humana. Cercava relacionar una intuïció central en la meva vida d’ençà que era jove, la de la lli-bertat creativa de la realitat amb les necessitats de la societat actual. Fins veure clara-ment aquesta llibertat creativa com el veritable fonament de la vida humana, que la his-tòria ha anat fent aflorar com a necessitat per a la supervivència i la felicitat social.